Reflexions sobre la Tècnica Alexander

Quantes vegades hem estat asseguts i hem pensat a "col·locar-nos" en bona postura i al cap d'un moment ja tornàvem a tenir la mala postura?

bon ús = coordinació, tot succeeix alhora i de manera equilibrada

Tenir un bon ús de nosaltres mateixos implica que es posin en funcionament els reflexos antigravitatoris (músculs involuntaris). Es tracta de recuperar l'ús que teniem de nosaltres quan erem nens. No podem fer una determinada postura que creiem és correcte i esperar que aquesta sigui l'adequada per a nosaltres, perquè no podem fer el que ja hem oblidat (quan érem nens no teniem consciència del que feiem) Tot el que fem ara està condicionat als hàbits inconscients que ja hem anat adquirint al llarg dels anys. I això ha fet, per tant, que el nostre sentit de la percepció s'hagi anat modificant. Molt probablement, si li diguessim a aquesta noia que es posi còmode es posaria així. (si no ho pots veure, és el dibuix de la noia assentada que trobes a l'apartat de fotos)

I segurament, si li tornéssim a preguntar si està còmode ens diria que sí. Perquè ja no coneix una altra cosa! El seu cos ha anat compensant les zones que estaven tenses per aconseguir tenir la sensació de no caure. I això ho ha fet apretant i tensant-ne unes altres, de manera que ella se sent més o menys estable i còmode. Un exemple d'això podria ser:

1 2 3

1- Peces en estabilitat 2- peça fora de l'eix de gravetat 3- la resta de peces compencen

Com la torre de Pisa! No cau perquè el seu centre de gravetat segueix caient sobre la base. Si un dia aquest centre es desplacés... l'haurien de reparar o deixar que caigui a terra.

Les tensions interfereixen en el cos i en el bon ús. Quan deixem de fer el que hem "après" permetem que el cap caigui sobre el seu centre de gravetat i que la resta d'articulacions es deixin anar i el cos es reorganitzi. Aleshores, el cap guia el moviment, a l'igual que en els gats o els gossos, i la resta de la columna segueix sense interferir. Es crea estabilitat

servido por Ariadna sin comentarios compártelo

22 Octubre 2008

Què és la Tècnica Alexander?

És un mètode d’autoajuda basat en la prevenció. Es tracta d’adonar-se d’allò que fem insconscientment mentre realitzem una acció i que ens perjudica (generant-nos estrés, tensió, dolors…), i poder així decidir que volem deixar de fer-ho i poder experimentar noves maneres.

En una classe, el profesor acompanya l’alumne amb les seves mans per guiar-lo en el moviment mentre li ofereix una nova manera de moure’s. Durant un procediment, com podria ser el d’aixecar-se d’una cadira, s’observen hàbits de l’alumne que interfereixen en el funcionament natural del cos. El professor l’ajuda a prendre’n consciència i l’encoratja a deixar-los de fer, tot donant-li instruccions clares de com aquestes accions poden ser evitades. És per això que la Tècnica Alexander requereix una demostració pràctica.

A més, com que és la persona la que aprèn a deixar de fer allò que la perjudica, ella mateixa pot aplicar les noves “eines” a tots els àmbits de la seva vida quotidiana, evitant així estrés i tensions innecessàries. Es treballa tot el cos i no només una zona determinada (perquè tot el cos treballa sempre alhora) i, com a conseqüència, s’activen els mecanismes antigravitatoris d’aquest i es produeix una notable millora en l’ús i en el funcionament global del cos. Per això la Tècnica Alexander és molt útil per a persones amb dolors (com per exemple mal d’esquena), problemes de veu, fatiga, estrés, poca energia, depressió… També per a dones embarassades, per a qui tingui interès a millorar la seva capacitat d’actuació en alguna activitat (com pot ser en un esport o damunt un escenari) o senzillament per a qui vol créixer com a persona.

En resum, les presses, les situacions difícils...tot això fa que al llarg de la nostra vida anem acumulant tensions i estrés. No podem canviar l’exterior però sí que podem canviar la nostra manera de viure i reaccionar envers aquests estímuls.

servido por Ariadna sin comentarios compártelo

22 Octubre 2008

Alguns exemples del que ens pot aportar:

Tranquil·litat.
Deixar d'interferir en els mecanismes posturals naturals del cos.
Millora en la respiració, les emocions i l'ús de la veu...
Llibertat i lleugeresa en el cos i en la ment.
Aprendre a gaudir del moment present.
Prevenció de lesions i tensions innecessàries.
Treu pressió a les articulacions.
Prevenció i millora en problemes de salut (depressió, fibromiàlgia, ansietat...).
Millora del potencial d'un mateix.
Relaxació en activitat.
Més consciència i percepció d'un mateix.
Atenció enlloc de tensió.
Canvi de reaccions inconscients i perjudicials per altres de noves i escollides.

servido por Ariadna sin comentarios compártelo

22 Octubre 2008

Qui va ser F.M Alexander?

Frederik Matthias Alexander va néixer a Tasmània l’any 1869. Era actor i, quan tenia poc més de 20 anys, es va traslladar a Sidney. Allà es dedicava a declamar i va començar a tenir problemes d’afonia fins el punt que es quedava sense veu. El seu metge va prescriure-li tractaments i ell els seguí molt fidelment. Aquests feien que es produís una millora temporània però, tan bon punt començava a declamar, l’afonia li tornava. Aleshores va pensar que devia ser que ell feia alguna cosa mentre recitava que el perjudicava fins al punt de perdre la veu. Va començar a observar què feia mentre parlava, recitava…etcètera i, després de tot un procés d’aprenentatge, havia trobat un mètode per a millorar l’ús de la musculatura del seu cos en totes les posicions i moviments. La seva veu, per tant, havia tornat a la normalitat. Es va dedicar a ensenyar el seu mètode. Primer a Sidney, després a Londres (on va fundar una escola), també als Estats Units… Va publicar diferents llibres sobre la Tècnica Alexander i, ja en aquella època, va obtenir el reconeixement del seu mètode per part de molts dels seus alumnes i de personalitats com ara el professor John Dewey. Finalment, va morir l’any 1955.

servido por Ariadna sin comentarios compártelo